El futbol, és a dir tot

Us deixe la correcció del text que havíem de treballar hui. Si algú vol redactar el comentari que me l'envie al correu i li'l tornaré corregit demà.

El text “El futbol, és a dir, tot” està escrit per Agustí Alcoberro. Agustí Alcoberro (Pals, Baix Empordà, 1958) és professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona i compagina la creació literària i la recerca i la divulgació històriques. No ens diu on ha estat publicat però podem deduir que es tracta d'un article d'opinió.

Tipus de text: argumentatiu. Tot i que l'autor s'oculta en l'ús de la tercera persona trobem expressions valoratives (el pitjor de tot, aquells senyors que tot ho saben), ironia (l. 9, l.18, l. 19, l.42, etc.), preguntes retòriques (l. 26 i l. 34) i hipèrbole a la l.9

Àmbit d'ús: mitjans de comunicació

Registre: estàndard amb expressions col·loquials “ves per on” i cultismes formats amb algun element d'origen grec habituals en el llenguatge científic i tècnic com climatologia, antropologia, tecnocràcia...

Tema: el futbol impregna totes les facetes de la nostra societat

Tesi: de manera irònica l'autor afirma al segon paràgraf “ el futbol és la vida” quan en realitat vol dir el contrari, que la vida és molt més que un simple esport.

Estructura:

primer paràgraf: introducció. Orígens de l'esport

segon paràgraf: tesi i justificació. El futbol apareix comentat des de tots els punts de vista possibles per els professionals com si fos una ciència. Altra ironia “ l'espectador descobreix... pous de saviesa en estat pur”

tercer paràgraf: parla de les referències a la medicina i l'anatomia que fan els comentaristes i es refereix també irònicament a ells com a “senyors que tot ho saben”

quart: es refereix als usos lingüístics i les creacions lingüístiques dels comentaristes com a, irònicament, “literatura”

cinquè: parla d'altres disciplines utilitzades a l'hora de comentar un partit com ara la botànica, economia, dret, art o climatologia.

Sisè: conclusió o resum. Els comentaristes han de saber molts idiomes i tindre diverses carreres universitàries mentre que al franquisme hi havia prou de relacionar el futbol amb la sociologia i l'antropologia. Però en realitat el futbol continua sent un joc d'onze contra onze.

* El resum el teniu a la fotocòpia

Cohesió lèxica:

Repeticions: la paraula futbol es repeteix al llarg del text en cada paràgraf

sinonímia: pilota, bola, esfèrica...; futbol i pràctica

camps associatius referents a les diferents disciplines de què parla: medicina, lingüística, botànica, dret.

Cohesió gramatical: utilitza sobretot connectors temporals (temps era temps, després, avui, mentrestant) i ús de la puntuació

CORRANDES D'EXILI

Ací us deixe una versió deliciosa del poema de Pere Quart "Corrandes d'exili"musicat per Lluís Llach.  Fixeu-vos amb quin sentiment la cantant mostra el dolor i l'enyorança expressada per la veu poètica en allunyar-se de la seua terra.

També us anime a escoltar la versió de Llach. A veure quina us agrada més...

http://youtu.be/nuO0Vxstnkk

COMENTARI DEL TEXT "DAVANT D'UN MAS"

Us publique un model del comentari del text que vam estar treballant a classe per a què us puga servir com a guia en altres ocasions...

Aquest text és un fragment de l'obra de Josep Pla El pagès i el seu món que trobem dins de Els pagesos originalment publicada a 1952 i a l' Obra Completa d'aquest autor. És un assaig ja publicat —de forma més reduïda— el 1949 en castellà sota el títol Viaje a pie on utilitza articles publicats recentment per narrar la vida a pagès.

Es tracta d'un text descriptiu tot i que presenta algunes característiques del text narratiu. El punt de vista és subjectiu i ve donat per l'ús de la primera persona utilitzada ja al començament del text “m'he assegut” i “ davant meu”; després utilitza la tercera persona per distanciar-se de la descripció. Tot i així continuem trobant la subjectivitat en l'ús de recursos com la comparació (l. 19) la metàfora (l. 26 ) i personificacions (l. 36); així com l'ús de molts adjectius valoratius que suggereixen el lector l'ambient descrit per l'escriptor. Per tot açò, doncs podem afirmar que es tracta d'un text literari.

El tema és la descripció que fa l'autor del paisatge observat mentre està assegut al marge d'un camí. El títol, “Davant d'un mas” aporta part de la informació ja que ens situa en un paisatge rural.

L'estructura del text ve donada per l'ordre marcat pels connectors espacials. L'autor comença descrivint allò que té més a prop “davant meu” i continua afegint elements a mesura que allunya la mirada “més enllà” , “al costat”, “sobre aquesta perspectiva” ... Podem afirmar doncs que la descripció es fa seguint l'ordre de prop-lluny.

Dins la cohesió lèxica trobem el camp semàntic referent al paisatge rural: masia, camp, camí, era, etc; el dels colors: malva, morada, etc. I el de les plantes: vinya, alfàs, flors, etc. Famílies lèxiques triangular- triangle, regular-irregularitat, palla-paller; substitució per sinònims com petit i minúscul i exemples d'hiperònims i hipònims paisatge i camp, vinya, etc.

*(Caldria comentar ara també els exemples de substitució pronominal, el·lipsis i repetició. També els connectors que no havia demanat en un principi a l'activitat)

En conclusió aquest és un text descriptiu, marcat per la subjectivitat, que utilitza un llenguatge literari propi del gènere al qual pertany; la coherència del qual ve donada per l'ordre de les idees que descriuen el paisatge d'allò més concret a més general i la cohesió aconseguida amb l'ús del lèxic referit al camp.

COM FER UN RESUM

COM FER UN RESUM

Es tracta de sintetitzar el text, reduint-lo a les idees més importants i a les relacions existents entre elles.

Característiques del resum:

- Ha de ser breu i clar.  

- No ha de presentar informacions que no s’incloguen al text. 

- Les frases emprades en el resum han d’estar cohesionades. No s’ha de fer mai una enumeració o llista de frases soltes. 

- S’ha de redactar en tercera persona i en to objectiu. 

- No s’han d’incloure cites textuals ni exemples. Ha d’estar redactat amb les teves pròpies paraules (hauràs de cercar sinònims per a les paraules del text). Només pots mantenir els tecnicismes.  

S'han d’evitar:

- La còpia literal de frases del text original. 

- Les opinions personals. 

- Les indicacions del tipus l’autor considera... el text tracta de...

TIPOLOGIA TEXTUAL

En aquesta adreça trobareu un pdf molt clar de les tipologies textuals:

http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2010/02/tipologia-textual.pdf

COM FER UN COMENTARI

COM FER UN COMENTARI DE TEXT

- Fes una primera lectura del text per tal d'entendre el contingut i buscar les paraules que no entengues

- Numera les línies de cinc en cinc

- Llegeix una segona vegada i subratlla les idees més importants

- Estableix quin tipus de text es tracta (descrptiu, narratiu, expositiu, argumentatiu,retòric, conversacional) i a quin gènere pertany (article periodístic, debat, conte...)

- Determina les dades generals del text (autor, obra, data i lloc de publicació) i si cal, busca informació sobre l'autor o l'obra que et puguen ajudar a fer el comentari

- Abans de començar a redactar planifica't:

- Quin és el tema del text

- Quina és l'estructura

- Quines característiques hi trobes d'adequació, coherència i cohesió

- Fes un esquema de redacció

- Per redactar el text hauràs de tindre en compte que serà un text expositiu i per tant haurà de tindre:

- Una introducció on donaràs les dades del text i situaràs el comentari (tipus de text, gènere, etc.)

- Un desenvolupament on aniràs tractant els aspectes rellevants per a la interpretació relacionant-los entre sí.

- Una conclusió on sintetitzaràs les idees més importants que has exposat.

* Recorda que hauràs de remetre constantment al text objecte d'anàlisi mitjançant citacions literals i referències a la línia o les parts on apareix el fenomen del qual parles.

* No oblides rellegir el teu comentari, corregir-lo i modificar allò que cregues necessari abans d'entregar la versió definitiva

Solucions a les activitats

1.- Quina propietat textual falla?

Es tracta, sens dubte, de dos textos incoherents. 

Si bé el text 1 (els gossos) sí que té un tema, no poeseeix altres elements que generen coherència: no construeix una unitat de sentit (no comunica cap missatge), no s'hi endevina cap intencionalitat, no segueix cap estructura que organitze les idees, i també hi trobem problemes en l'adequació: no presenta unitat de registre ni d'estil perquè hi ha frases col·loquials al costat de frases cultes, extretes de documents diferents (una conversa, una informació científica, etc.)

Quant al text 2 la selecció i l'organització de la informació no és l'apropiada: hi sobren dades (són tan bonics... per Reis) i n'hi falten d'altres que s'anuncien (com el transport marítim o els mitjans terrestres "que van per carretera")

2.- 

Al fragment de Laura a la ciutat dels sants es conta com Laura manté una correspondència amb Mossen Joan Serra. 

 Laura és una dona ingènua, delicada i maca. És un personatge insatisfet que no troba el seu lloc al poble del seu marit, tot i que intenta adaptar-s'hi. La impossibilitat d'adaptar-se a un ambient tan resclosit per raó del seu caràcter és el que li produeix angoixa i una insatisfacció tan gran. Al fragment ho deduïm de les paraules de Mossen Joan Serra "il·lusa incorregible" o "escriptura vacil·lant  incerta com la mà que els ha traçats" A més el text anticipa la inadaptació de Laura al nou espai "darrera la finestra de Pedralbes, contempla, amb angoixa..." 

L'espai de la novel·la és un espai tancat, envoltat per una boira simbòlica que s’entén com aïllament, soledat, bloqueig ideològic, hermetisme. Al fragment ho intuïm en el moment que s'hi descriu l'espai on està Mossen Joan "I la boira, densa, cau i abriga..." També hi veiem aquesta imatge de reclusió, opressió i asfíxia quan descriu a Laura tancada a la seua habitació.

Aquest fragment pertany a la novel·la psicològica que va sorgir a principis del segle XX amb figures com Marcel Proust (A la recerca del temps perdut) o James Joyce(Ulisses) ja que intenta reflectir el món interior (pensaments, sentiments, visió del món...) dels personatges com podem comprobar en el tracatament que es fa del personatge al fragment. En aquest tipus de novel·la la narració dels fets exteriors queda en un segon pla, davant l'anàlisi dels personatges. Per a fer-ho el narrador es val de diversos recursos com la narració en primera persona i el monòleg interior.

3.- 

La tècnica narrativa utilitzada al text de J. Sales és el monòleg interior que consisteix a exposar d'una forma directa allò que s'agita en el subconscient d'un personatge, o allò que sorgeix de la seua consciència. Al fragment trobem l'ús de la primera persona "Aquesta història em preocupa" , està narrat en un to subjectiu: "la guerra té coses desagradables" "algú a qui tingués tírria" i el narrador no expressa d'una forma ordenada els seus pensaments.

Textos per a repassar

-Quins indicis dóna el text de la personalitat de Laura? I del lloc on anirà a viure?

-Justifica que el fragment pertany a la novel·la psicològica i situa-la en el context històric i literari.

Mossén Joan Serra interromp la lectura de la darrera carta de la Laura que li conta totes aquestes vaguetats; contempla tots els caràcters de l'escriptura, fina, vacil·lant, incerta com la mà que els ha traçat. Rodeja el paper amb els dos braços;  hi acosta els llavis, reverentment.

- Laura!; il·lusa incorregible...- mormola.

La Laura, darrera la seva finestra de Pedralbes, contempla, amb angoixa, la llunyania del mar temptadora, enganyosa.

Mossén Joan, a Comarquinal, des de la seva finestra, mira com la boira li esfuma totes les llunyanies; i encara sembla que no hi estigui ben avesat. I la boira, densa, cau i abriga la ciutat amb tots els seus sants vius i morts.
                                                                                 Laura a la ciutat dels sants, M. Llor. 1931

- Quina tècnica narrativa s'utilitza en el següent fragment? Justifica-ho

Aquesta història em preocupa. La guerra té coses ben desagradables. Si un hi matés algú a qui tingués tírria! O potser més val així; potser també moriríem tots algun dia o altre encara que no hi hagués guerres; el mal no és, doncs, que ens matem els uns als altres, sinó l'odi. Matem-nos, ja que és el nostre deure, però sense odi. És allò que deia una vegada Soleràs: matem-nos com bons germans.
                                                                            Incerta glòria, J. Sales. 1956

Quina propietat textual falla?

Vinyes verdes vora el mar

Ací us deixe el poema de Sagarra musicat per Lluís Llach que vaig intentar fer-vos escoltar a classe... per si algú s'anima.

EL TEXT: LES PROPIETATS TEXTUALS

Definició de text

El text està format per un enunciat o per un conjunt d'enunciats enllaçats de manera coherent que transmeten un sentit complet.

Les propietats textuals

- Coherència

- Cohesió

- Adequació

- Correcció

Coherència

És la propietat que dóna unitat de significació al text. Per a què un text siga coherent ha d'incloure la informació essencial i n'han de quedar excloses les dades innecessàries. Aquesta informació s'ha d'organitzar dins d'una estructura adient.

Un text coherent presenta: - Un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text - La informació necessària, d'acord amb el tema que permeta al destinatari entendre bé el missatge - Una ordenació precisa, seguint una estructura organitzativa clara.

La coherència exigeix que el text tinga una unitat global de significat semàntica i comunicativa.

Cohesió textuals

La cohesió és la propietat que té un text quan el seu desenvolupament lingüístic no presenta repeticions innecessàries i no resulta confús per al receptor. La cohesió és una característica de tot text bé format, consistent en què les diferents frases estan connectades entre si mitjançant diversos procediments lingüístics que permeten que cada frase sigui interpretada en relació amb les altres.

Un text és coherent quan les seues diferents parts estan ben lligades

Procediments que cohesionen un text: - L'El·lipsi - Els connectors - Els signes de puntuació - El manteniment dels referents * La repetició o la substitució lèxica * Substitució pronominal

Adequació

L’adequació és la propietat que tenen els textos d’adaptar-se al context comunicatiu.

Un text és adequat quan: - té el registre, formal o informal, que correspon a la situació en què es produeix l'acte comunicatiu - Pertany a la classe de document que més s'adiu a la comunicació

La literatura dels anys 30

LA LITERATURA DELS ANYS 30

1.- Context històric i social

Malgrat la neutralitat que va mantenir Espanya a la Primera Guerra Mundial, fou una època de gran agitació social i d'inestabilitat política. L'any 1923, el cop d'Estat de Primo de Rivera instaurà una dictadura que va finalitzar el 1930, amb la proclamació de la Segona República (1931-1936). Durant el període republicà, a Catalunya s'instituí la Generalitat i un Estatut d'Autonomia que va permetre recuperar el projecte polític i cultural iniciat pel Noucentisme.

El 1936 té lloc el cop d'estat franquista i la Guerra Civil que finalitzarà el 1939 amb la victòria de les tropes feixistes i l'inici de la dictadura que durarà fins el 1975

En l'àmbit cultural cal destacar que durant el Govern d'Autonomia de Catalunya el català esdevé la llengua oficial de l'Adimistració i dels mitjans de comunicació; l'ensenyament primari esdevé obligatori, gratuït i en català, i la formació de mestres segueix els nous corrents de renovació pedagògica; la indústria editorial s'estabilitza i apareixen nous diaris i revistes.

La normativització de la llengua ja és un fet amb l'obra de Pompeu Fabra, i l'Institut d'Estudis Catalans promou la recerca científica i la normalització lingüística.

2.- LITERATURA

Després del Noucentisme apareixen nous corrents: l'Avantguardisme, el postsimbolisme i la novel·la psicològica. Els autors representatius d'aquests corrents són nascuts a finals del s. XIX i que comencen a escriure entre els anys 20 i els 30.

A aquests autors que veuran truncada la seua carrera a causa de la Guerra Civil i la posterior dictadura se'ls coneix amb el nom de generació sacrificada.

Poesia

Ja hem vist que, en el primer terç dels segle XX, les avantguardes van determinar la trajectòria d'una bona part dels poetes catalans. Però d'altres poetes van explorar camins diferents, seguint la tradició d'un important moviment poètic que va sorgir a França a mitjan segle XIX: el simbolisme (moviment poètic hereu del romanticisme i el parnassianisme). L'obra dels simbolistes i dels seus continuadors, que constitueixen el corrent postsimbolista, va exercir una decisiva influència en la poesia catalana del Noucentisme i dels anys trenta. Els poetes busquen elaborar una poesia pura, perfecta i deslligada de la vida real, en què la bellesa es manifeste en valor simbòlic i la musicalitat de les paraules. Es tracta d'una poesia hermètica, difícil i lliure en la forma. Els autors utilitzen els símbols i les metàfores per crear suggestions. El poema és intel·ligible a través de la intuïció.

El poeta més important d'aquest corrent és Carles Riba.

Narrativa

En el segle XX s'inicia amb una greu crisi del gènere novel·lístic a tot Europa. Aquesta crisi prové de diversos factors, el més important dels quals és, probablement, la difusió d'una premsa que permet conèixer l'actualitat de manera immediata. Això fa que el món de l'art vacil·le i haja de fer un considerable esforç per resituar-se: la literatura en general, i especialment la novel·la, no té ja la missió de retratar la realitat, sinó que ha de cercar un nou sentit.

D'ací sorgirà la novel·la psicològica, el gran repte de la qual era mostrar cada vegada millor l'interior dels personatges, el motiu ocult del seu comportament, els meus desitjos i les seves pors... en resum, tot allò que no pot recollir el periodisme.

Autors com André Gide, Marcel Proust, Franz Kafka, Virginia Woolf, James Joyce... han tengut una influència decisiva sobre la novel·lística no sols europea, sinó de tot el món occidental. Sobretot James Joyce que va introductor del monòleg interior com a innovació tècnica.

En el panorama literari català la novel·la havia estat rebutjada pels escriptors noucentistes que veien en aquest gènere un producte comercial d'entreteniment burgès que no s'adeia amb les seves aspiracions de perfecció literària. A partir de 1917, però, es fa palesa la necessitat de la novel·la en un cultura que pretén ser normal. Així doncs, s'inicia una polèmica que, a través de la premsa, aprofundeix en el paper que desenvolupa el gènere novel·lesc en la societat i la cultura. Josep M. de Sagarra publica, l'anys 1925, un article decisiu, com a rèplica a un altre de Carles Riba. La defensa de la novel·la per part de Sagarra obre un període de recuperació de la narrativa catalana.

Dels novel·listes de la generació dels anys 30, destaquen Joan Puig i Ferreter, Carles Soldevila, Miquel Llor, i Josep M. de Sagarra. Joan Puig i Ferreter (1882-1956), que va ser un autor dramàtic d'èxit durant el modernisme, va trobar en la narrativa la via per explorar la seva complexa personalitat. L'obra més important d'aquest autor és Camins de França (1934).

Teatre

A la dècada dels anys 30, el teatre que triomfava als escenaris catalans era la comèdia burgesa, representada sobretot per Carles Soldevila. També tenia molt d'èxit el teatre d'entreteniment que es feia al Paral·lel de Barcelona. Però, juntament amb aquest teatre comercial, se'n cultivà un altre de caràcter innovador, que criticava la moral burgesa o defensava ideals revolucionaris. El dramaturg més important és Josep Maria de Sagarra.

LECTURES RECOMANADES

Lectures recomanades

Maria Mercè Marçal. Bruixa de dol. Grup 62

Miquel Martí i Pol La fàbrica. Edicions 62

Marc Granell Versos per a Anna. Ed. Bromera Poesia

Isabel Clara Simó Dones. Ed. Columna

Albert Sánchez Piñol Pandora al Congo. Ed. La Campana

Manuel de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen. Edicions 62

Joan Barril. Tots els ports es diuen Helena. Ed. SM

Xavi Sarrià Històries del paradís. Ed. Bromera

Maria Àngels Anglada. El violí d'Auschvitz. Ed. Columna Jove

Jordi Sierra i Fabra. El temps de l'oblit. Grup 62

Glòria Llobet. El diari de la Neus. Ed. Bromera

Ferran Torrent. Gràcies per la propina. Ed. Bromera (L'ECLÈCTICA)

Pere Calders. Cròniques de la veritat oculta. Grup 62

Avantguardes apunts

LES AVANTGUARDES

Concepte:

Les avantguardes són els moviments artístics que van aparèixer en el període d'entreguerres. Ès la tendència d'un artista a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. 


Els moviments d’avantguarda van ser alhora moviments socials i creadors d’una nova teoria de l’art

L'ANTIART

Moviments d'avantguarda:

- Futurisme

- Cubisme

- Surrealisme

- Dadaisme

FUTURISME:

- Va néixer a Itàlia i va tenir com a teòric principal F.T. Marinetti.

- Proclamava una ruptura total amb el passat, exaltava l’esport, la velocitat i el dinamisme, les invencions tècniques i mecàniques, l’aventura i el risc.

TÈCNIQUES LITERÀRIES:

- Destrucció de la sintaxi (eliminació de l’adjectiu i l'adverbi)

- Abolició de la puntuació i les majúscules

- Ús de signes aritmètics, musicals, etc.

- Trencar l’ordre del discurs (“Paraules en llibertat”)

CUBISME

- Va néixer com a moviment pictòric a París

- La primera mostra pictòrica fou el quadre de Picasso, Les senyoretes del Carrer d’Avinyó (1907).

- Era un art intel·lectual que demanava la participació de l’espectador perquè aquest havia de reconstruir l’obra mentalment.

- El moviment esdevingué literari amb G. Apollinaire. El seu llibre més representatiu fou Caligrammes (1918)

TÈCNIQUES LITERÀRIES:

- Aplicació del collage a la literatura

- Ús de diferents lletres d’impremta

- Ús del cal·ligrama

- Desaparició dels enllaços lògics de la frase

SURREALISME

- Representà la culminació de les avantguardes i, per tant, la seva liquidació.

- Volia assolir el coneixement més recòndit de la realitat, el fons més amagat de la subjectivitat humana. Les vies d’accés a aquesta realitat eren els somnis.

- A. Breton, autor del Manifest del Surrealisme liderava el moviment.

- A partir de 1939-40 el declivi del moviment fou evident, i es pot considerar que estava dissolt

TÈCNIQUES LITERÀRIES:

- Ús de l’escriptura automàtica

- Associació de paraules i imatges

- Defensa de la distorsió al·lucinatòria (consum de drogues) o onírica.

- Ús d’al·literacions i anàfores

DADAISME

- Fou el moviment més radical. El nom respon al balbuceig d’un infant que encara no parla.

- Un dels principals teòrics del moviment fou T. Tzara, autor del manifest dadaista.

- Ideològicament es caracteritza per una actitud anarquista, l’exaltació del “jo” lliure i independent, la negació constant de la moral tradicional i sobretot per un violent rebuig a la racionalitat.

- Defensava l'espontaneïtat, l’atzar, l’absurd i la bogeria.

TÈCNIQUES LITERÀRIES:

- Influència del futurisme i el cubisme

Tristan Tzara

- Invenció de l’escriptura automàtica (expressar-se amb espontaneïtat total sense que hi intervingui la raó, seguint el dictat del món interior)Revista Dada, núm. 4/5 pàg. 33

Avantguarda a Catalunya

A Catalunya resulta difícil fer una història clara i coherent de la literatura avantguardista a causa de les contradiccions i alts i baixos que presenta el moviment:

Quan s'iniciaren els moviments d'Avantguarda al país dominava l'estètica noucentista fortament arrelada a les capes socials burgeses i amb suport institucional

- Els escriptors defensors de les pràctiques avantguardistes no tenien excessives contradiccions respecte l'ordre burgès de la literatura oficial,

- Els grups avantguardistes catalans estaven poc cohesionats

- Molts dels escriptors que començaren experimentant amb les noves tendències evolucionaren posteriorment cap a actituds més acostades a les de la literatura tradicional.

Cal·ligrama

és una composició poètica que combina les paraules del poema de tal manera que fa una composició o dibuix del missatge del poema. La base de l'estructura del poema no és el vers, sinó que cada paraula o frase està disposada segons la resta d'elements que la formen. El poeta pot fer servir tot tipus i mides de lletres, colors, disposició física de les lletres en la pàgina, etc.

PPS AVANTGUARDES

https://drive.google.com/file/d/0B5-LNu_kAvlhZTNvdzFQa1owb2s/edit?usp=sharing

EL NOUCENTISME

 NOUCENTISME

• Definició: terme creat per Eugeni d’Ors en el Glossari , que comença a publicar en 1906 a La Veu de Catalunya per designar tendències pròpies del temps en oposició a les ja caducades del s. XIX. Per a d’Ors significa rebuig total del Romanticisme i exaltació de l’ordre “natural” tradicional. S’havia de rescatar la cultura de les mans dels intel·lectuals bohemis i revoltats i adequar-la al nou horitzó político-social.
• Fou un moviment cultural i polític l’origen del qual cal buscar-lo en el canvi d’actitud de la burgesia que creu en la necessitat de recuperar el control de la societat. Per a tal fi es va dur a terme la creació d’institucions i d’infraestructures i es va portar a cap la normalització lingüística del català. Destaquen:
  • Creació dels Estudis Universitaris Catalans 1903
  • Institut d’Estudis Catalans1906

    • 

      Biblioteca de Catalunya

      Secció Filològica (1911) a càrrec de Pompeu Fabra que publicava la Gramàtica Catalana en 1918 i el Diccionari General de la Llengua Catalana el 1933
  • Biblioteca de Catalunya 1915 i de l’Escola de Bibliotecàries
  • Creació i equipament de laboratoris i de serveis tècnics
  • Ampliació de la xarxa de centres d’ensenyament a tota Catalunya
  • Excavacions arqueològiques a Empúries i Tarragona, testimonis del passat clàssic de Catalunya
• Característiques:
  • Nou= nou de novetat (volien innovar) i nou 9 del 1900 segle que començava (integrar-se al nou segle i distanciar-se dels vuitcentistes als que consideraven antiquats)
  • Rebutgen l’herència romàntica i propugnen un retorn al Classicisme i el gust per la forma i l’harmonia. Aquest reubuig es concreta en una sèrie de conceptes oposats que serveixent per definir-los i diferenciar-los:
    • ordre-caos
    • Cultura-Natura
    • Ciutadania-ruralisme
    • Raó-mística
    • Claredat-somieg
• Gènere literari preferit l’assaig i la poesia que tendí a la síntesi i fou influïda per autors com Mallarmé, Verlaine i Rimbaud (simbolistes)
• Autors: Eugeni d’Ors, Josep Carner

REPÀS D'ORACIÓNS SUBORDINADES

1.- Digues quina funció té l'oració subordinada substantiva:

- Qui menja sopes, se les pensa totes
- Has de dir la veritat a qui te la demane
- Els qui vulguen anar d'excursió han d'entregar l'autorització
- Em va explicar que no volia estudiar
- Li vaig preguntar si per fi havia aprovat valencià
- Tenia la sensació que es compraria un cotxe nou
- Heu contribuït que la classe funcione
- No m'agrada que tanquen els lavabos en hora de classe
- El que diu és molt agosarat

2.- Insereix la segona de les oracions de cada grup en l'estructura de la primera tot substituint el SN en cursiva per un pronom relatiu:

- Els llibres són aquells. He extret aquesta hipòtesi a partir dels llibres
- Aquella xica és amiga meua. Aquella xica toca la flauta dolça
- Aquest estiu me n'aniré a París. M'agrada molt anar-me'n a París
- Està llegint una novel·la. L'autor de la novel·la és alacantí

3.- Reompli els buits amb tots els relatius possibles:

- Els_______________havien de venir són ací
- Se n'anà al cine amb ella, ____________li va agradar molt
- La xica __________em parles és amiga meua
- És un problema contra _____________ no es pot lluitar
- Ho ha aprovat tot, ____________li ha satisfet molt
- Digueu el motiu pel__________aquests mots no porten accent gràfic

4.- Assenyala el pronom relatiu, l'antecedent i la funció que té el pronom relatiu en l'oració subordinada:

- Ens vam aturar a la sala en què exposaven els quadres de Miró
- La causa de l'accident va ser la velocitat a què anava
- No m'agrada gens el poble on estiueja Antoni
- M'ha agradat molt el llibre que em recomanares l'altre dia
- Els alumnes que no tenen cap part de disciplina podran anar d'excursió

EL MODERNISME

ALTRES NOMS:

• ART NOVEAU
• JUNGENSTIL
• MODERN STYLE
• STYLE LIBERTY

DEFINICIÓ:

El Modernisme és un moviment cultural que es va desenvolupar a Europa durant l'última 

dècada del segle XIX i la primera del segle XX

ART TOTAL

Literatura, pintura, arquitectura, música i filosofia assoleixen cotes importants i aconsegueixen, a més a més, una interrelació entre les arts.

ACTITUD MODERNISTA

Els joves modernistes eren incompresos, anaven contracorrent, en una societat ancorada en el passat, el que elsportarà a enfrontar-se contínuament amb la burgesia de laqual en són originaris.

Volen canviar la societat i per aconseguir-ho han de canviarels gustos artístics de la classe rectora: la burgesia.

El jove modernista percep una herència morta, una cultura ancorada en el passat i proposa l'impuls modernitzador, una obertura a tot allò que és modern, l'horitzó és Europa.

TENDÈNCIES

REGENERACIONISME:

Anomenats també vitalistes. Proposen l'utilització de l'art i la cultura per canviar radicalment la societat. Revista “l'Avenç”

ESTETICISME:

Anomenats també simbolistes. Partidaris de l'Art per l'Art. Són apolítics i només s'interessen per posar al dia la cultura catalana i de sensibilitzar el gust de la gent.

CARACTERÍSTIQUES

Recerca de l'art total: amb la incorporació de les diferents arts a les tècniques literàries. (Ell teatre és on més s'experimentà, ja que entren les arts plàstiques a més del text)

Reproducció de les tensions entre l'artista incomprés i la burgesia. Apareixen personatges amb gran força espiritual que els porta a la marginació, soledat, incomprensió per estarper damunt del sistema de valors de la societat burgesa.

Tècnica descriptiva impressionista, suggerent adjectivació, ús de personificacions.

Sinceritat i verisme, intenta reproduir els seus estats anímics a través del comportament dels personatges descrits.

Defensa de la llengua moderna, però depurada de barbarismes i vulgarismes, encara sense normalitzar Van cercar els models en el món rural on la parla presentava menor castellanització.

POESIA MODERNISTA

CARACTERÍSTIQUES

Els poetes modernistes proposen un concepte nou de poesia, enfrontat a la poesia jocfloralesca, que per a ells era artificiosa, mancada de sinceritat, de temàtica reduïda – Fe, Amor i Pàtria – i repetitiva, amb un llenguatge arcaïtzant i artificiós.

La poesia és sinònim d'Art

Proposen una poètica de la sinceritat i l'espontaneïtat, amb un llenguatge real, actual, depurat i culte, una reelaboració de les formes populars.

Intenten la introducció d'una nova temàtica, més acostada a les vivències del poeta(intimitat, emocions)

CORRENTS ESTÈTICS

• PARNASIANISME
• PRERAFAELISME
• SIMBOLISME

POETES EUROPEUS :

VERLAINE, RIMBAUD, BAUDELAIRE

JOAN MARAGALL

Partidari d'una expressió pura i sincera de l'emotivitat de l'artista, i per a qui les qüestions formals són 

relativament fonamentals, predica i practica una poesia centrada en la Natura.

La seua poesia es basa en en l'expressió senzilla d'experiències i sensacions reals

Obri la nostra literatura als corrents intel·lectuals eropeus.

Va traduir autors com Goethe, Novalis o Nietzsche

La filosofia de Nietzsche oposa, a una societat dèbil i obedient, la ideologia del superhome, que imposa la seva voluntat per gaudir de la vida i els seus plaers, sotmetent, si cal, aquesta societat.

TEORIA DE LA PARAULA VIVA

La funció de la poesia consisteix a intensificar la vida tot expressant-la per mitjà de la paraula.

VITALISME

Per a Nietzsche, el mal de la societat, que arrenca dels grecs i el cristianisme, és que 

fomenta la moral de l'home dèbil, resignat, altruista, obedient amb els dogmes. Per contra, 

l'exaltació de la vida és l'única cosa que justifica l'existència, el triomf la voluntat 

humana. Enmig de la nissaga d'esclaus, ha de sorgir una nova classe d'herois, una 

aristocràcia de senyors forts, de cos i ànima, lliures, que viuen intensament, el goig i el 

plaer, lleons riallers que surten de la selva i ho atropellen tot sota les seves urpes 

victorioses.I la seva força s'esbrava en jocs i esports, en festes, crits i guerres, en tot el que 

és fort, lliure i alegre. Els superhomes, en definitiva.

Gosa el moment;

gosa el moment que et convida

i correràs alegre a tot combat;

un dia de vida és vida:

gosa el moment que t'ha sigut donat.

El comte Arnau

LA NARRATIVA MODERNISTA

TENDÈNCIES

Costumista. Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve.

Decadentista. Prudenci Bertrana, Josafat

Novel·la rural. Victor Català, Solitud

CARACTERÍSTIQUES

Llengua i estil narratiu.El llenguatge respon a una intenció estilística. Introducció dels elements emfàtics i afectius propis de la llengua parlada i concretament dels pagesos catalans: diminutius, augmentatius, exclamacions, renecs, vulgarismes, repeticions, pleonasmes,...

Visió tràgica del món rural:La natura representa les forces primàries,brutals de l’instint, de les baixes passions. Es presenta com a destructora de l’individu, de la llibertat, de la força creativa.

Simbolisme. La narració modernista és un encadenament de símbols darrera un referent real.