-Quins indicis dóna el text de la personalitat de Laura? I del lloc on anirà a viure?
-Justifica que el fragment pertany a la novel·la psicològica i situa-la en el context històric i literari.
Mossén Joan Serra interromp la lectura de la darrera carta de la Laura que li conta totes aquestes vaguetats; contempla tots els caràcters de l'escriptura, fina, vacil·lant, incerta com la mà que els ha traçat. Rodeja el paper amb els dos braços; hi acosta els llavis, reverentment.
- Laura!; il·lusa incorregible...- mormola.
La Laura, darrera la seva finestra de Pedralbes, contempla, amb angoixa, la llunyania del mar temptadora, enganyosa.
Mossén Joan, a Comarquinal, des de la seva finestra, mira com la boira li esfuma totes les llunyanies; i encara sembla que no hi estigui ben avesat. I la boira, densa, cau i abriga la ciutat amb tots els seus sants vius i morts.
Laura a la ciutat dels sants, M. Llor. 1931
- Quina tècnica narrativa s'utilitza en el següent fragment? Justifica-ho
Aquesta història em preocupa. La guerra té coses ben desagradables. Si un hi matés algú a qui tingués tírria! O potser més val així; potser també moriríem tots algun dia o altre encara que no hi hagués guerres; el mal no és, doncs, que ens matem els uns als altres, sinó l'odi. Matem-nos, ja que és el nostre deure, però sense odi. És allò que deia una vegada Soleràs: matem-nos com bons germans.
Incerta glòria, J. Sales. 1956
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada