diumenge, 26 de gener del 2014

EL NOUCENTISME


 NOUCENTISME

  • Definició: terme creat per Eugeni d’Ors en el Glossari , que comença a publicar en 1906 a La Veu de Catalunya per designar tendències pròpies del temps en oposició a les ja caducades del s. XIX. Per a d’Ors significa rebuig total del Romanticisme i exaltació de l’ordre “natural” tradicional. S’havia de rescatar la cultura de les mans dels intel·lectuals bohemis i revoltats i adequar-la al nou horitzó político-social.
  • Fou un moviment cultural i polític l’origen del qual cal buscar-lo en el canvi d’actitud de la burgesia que creu en la necessitat de recuperar el control de la societat. Per a tal fi es va dur a terme la creació d’institucions i d’infraestructures i es va portar a cap la normalització lingüística del català. Destaquen:
    • Creació dels Estudis Universitaris Catalans 1903
    • Institut d’Estudis Catalans1906
      • Biblioteca de Catalunya
        Secció Filològica (1911) a càrrec de Pompeu Fabra que publicava la Gramàtica Catalana en 1918 i el Diccionari General de la Llengua Catalana el 1933
    • Biblioteca de Catalunya 1915 i de l’Escola de Bibliotecàries
    • Creació i equipament de laboratoris i de serveis tècnics
    • Ampliació de la xarxa de centres d’ensenyament a tota Catalunya
    • Excavacions arqueològiques a Empúries i Tarragona, testimonis del passat clàssic de Catalunya
  • Característiques:
    • Nou= nou de novetat (volien innovar) i nou 9 del 1900 segle que començava (integrar-se al nou segle i distanciar-se dels vuitcentistes als que consideraven antiquats)
    • Rebutgen l’herència romàntica i propugnen un retorn al Classicisme i el gust per la forma i l’harmonia. Aquest reubuig es concreta en una sèrie de conceptes oposats que serveixent per definir-los i diferenciar-los:
      • ordre-caos
      • Cultura-Natura
      • Ciutadania-ruralisme
      • Raó-mística
      • Claredat-somieg
  • Gènere literari preferit l’assaig i la poesia que tendí a la síntesi i fou influïda per autors com Mallarmé, Verlaine i Rimbaud (simbolistes)
  • Autors: Eugeni d’Ors, Josep Carner












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada