EL MODERNISME

ALTRES NOMS:

• ART NOVEAU
• JUNGENSTIL
• MODERN STYLE
• STYLE LIBERTY

DEFINICIÓ:

El Modernisme és un moviment cultural que es va desenvolupar a Europa durant l'última 

dècada del segle XIX i la primera del segle XX

ART TOTAL

Literatura, pintura, arquitectura, música i filosofia assoleixen cotes importants i aconsegueixen, a més a més, una interrelació entre les arts.

ACTITUD MODERNISTA

Els joves modernistes eren incompresos, anaven contracorrent, en una societat ancorada en el passat, el que elsportarà a enfrontar-se contínuament amb la burgesia de laqual en són originaris.

Volen canviar la societat i per aconseguir-ho han de canviarels gustos artístics de la classe rectora: la burgesia.

El jove modernista percep una herència morta, una cultura ancorada en el passat i proposa l'impuls modernitzador, una obertura a tot allò que és modern, l'horitzó és Europa.

TENDÈNCIES

REGENERACIONISME:

Anomenats també vitalistes. Proposen l'utilització de l'art i la cultura per canviar radicalment la societat. Revista “l'Avenç”

ESTETICISME:

Anomenats també simbolistes. Partidaris de l'Art per l'Art. Són apolítics i només s'interessen per posar al dia la cultura catalana i de sensibilitzar el gust de la gent.

CARACTERÍSTIQUES

Recerca de l'art total: amb la incorporació de les diferents arts a les tècniques literàries. (Ell teatre és on més s'experimentà, ja que entren les arts plàstiques a més del text)

Reproducció de les tensions entre l'artista incomprés i la burgesia. Apareixen personatges amb gran força espiritual que els porta a la marginació, soledat, incomprensió per estarper damunt del sistema de valors de la societat burgesa.

Tècnica descriptiva impressionista, suggerent adjectivació, ús de personificacions.

Sinceritat i verisme, intenta reproduir els seus estats anímics a través del comportament dels personatges descrits.

Defensa de la llengua moderna, però depurada de barbarismes i vulgarismes, encara sense normalitzar Van cercar els models en el món rural on la parla presentava menor castellanització.

POESIA MODERNISTA

CARACTERÍSTIQUES

Els poetes modernistes proposen un concepte nou de poesia, enfrontat a la poesia jocfloralesca, que per a ells era artificiosa, mancada de sinceritat, de temàtica reduïda – Fe, Amor i Pàtria – i repetitiva, amb un llenguatge arcaïtzant i artificiós.

La poesia és sinònim d'Art

Proposen una poètica de la sinceritat i l'espontaneïtat, amb un llenguatge real, actual, depurat i culte, una reelaboració de les formes populars.

Intenten la introducció d'una nova temàtica, més acostada a les vivències del poeta(intimitat, emocions)

CORRENTS ESTÈTICS

• PARNASIANISME
• PRERAFAELISME
• SIMBOLISME

POETES EUROPEUS :

VERLAINE, RIMBAUD, BAUDELAIRE

JOAN MARAGALL

Partidari d'una expressió pura i sincera de l'emotivitat de l'artista, i per a qui les qüestions formals són 

relativament fonamentals, predica i practica una poesia centrada en la Natura.

La seua poesia es basa en en l'expressió senzilla d'experiències i sensacions reals

Obri la nostra literatura als corrents intel·lectuals eropeus.

Va traduir autors com Goethe, Novalis o Nietzsche

La filosofia de Nietzsche oposa, a una societat dèbil i obedient, la ideologia del superhome, que imposa la seva voluntat per gaudir de la vida i els seus plaers, sotmetent, si cal, aquesta societat.

TEORIA DE LA PARAULA VIVA

La funció de la poesia consisteix a intensificar la vida tot expressant-la per mitjà de la paraula.

VITALISME

Per a Nietzsche, el mal de la societat, que arrenca dels grecs i el cristianisme, és que 

fomenta la moral de l'home dèbil, resignat, altruista, obedient amb els dogmes. Per contra, 

l'exaltació de la vida és l'única cosa que justifica l'existència, el triomf la voluntat 

humana. Enmig de la nissaga d'esclaus, ha de sorgir una nova classe d'herois, una 

aristocràcia de senyors forts, de cos i ànima, lliures, que viuen intensament, el goig i el 

plaer, lleons riallers que surten de la selva i ho atropellen tot sota les seves urpes 

victorioses.I la seva força s'esbrava en jocs i esports, en festes, crits i guerres, en tot el que 

és fort, lliure i alegre. Els superhomes, en definitiva.

Gosa el moment;

gosa el moment que et convida

i correràs alegre a tot combat;

un dia de vida és vida:

gosa el moment que t'ha sigut donat.

El comte Arnau

LA NARRATIVA MODERNISTA

TENDÈNCIES

Costumista. Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve.

Decadentista. Prudenci Bertrana, Josafat

Novel·la rural. Victor Català, Solitud

CARACTERÍSTIQUES

Llengua i estil narratiu.El llenguatge respon a una intenció estilística. Introducció dels elements emfàtics i afectius propis de la llengua parlada i concretament dels pagesos catalans: diminutius, augmentatius, exclamacions, renecs, vulgarismes, repeticions, pleonasmes,...

Visió tràgica del món rural:La natura representa les forces primàries,brutals de l’instint, de les baixes passions. Es presenta com a destructora de l’individu, de la llibertat, de la força creativa.

Simbolisme. La narració modernista és un encadenament de símbols darrera un referent real.