La literatura dels anys 30

LA LITERATURA DELS ANYS 30

1.- Context històric i social

Malgrat la neutralitat que va mantenir Espanya a la Primera Guerra Mundial, fou una època de gran agitació social i d'inestabilitat política. L'any 1923, el cop d'Estat de Primo de Rivera instaurà una dictadura que va finalitzar el 1930, amb la proclamació de la Segona República (1931-1936). Durant el període republicà, a Catalunya s'instituí la Generalitat i un Estatut d'Autonomia que va permetre recuperar el projecte polític i cultural iniciat pel Noucentisme.

El 1936 té lloc el cop d'estat franquista i la Guerra Civil que finalitzarà el 1939 amb la victòria de les tropes feixistes i l'inici de la dictadura que durarà fins el 1975

En l'àmbit cultural cal destacar que durant el Govern d'Autonomia de Catalunya el català esdevé la llengua oficial de l'Adimistració i dels mitjans de comunicació; l'ensenyament primari esdevé obligatori, gratuït i en català, i la formació de mestres segueix els nous corrents de renovació pedagògica; la indústria editorial s'estabilitza i apareixen nous diaris i revistes.

La normativització de la llengua ja és un fet amb l'obra de Pompeu Fabra, i l'Institut d'Estudis Catalans promou la recerca científica i la normalització lingüística.

2.- LITERATURA

Després del Noucentisme apareixen nous corrents: l'Avantguardisme, el postsimbolisme i la novel·la psicològica. Els autors representatius d'aquests corrents són nascuts a finals del s. XIX i que comencen a escriure entre els anys 20 i els 30.

A aquests autors que veuran truncada la seua carrera a causa de la Guerra Civil i la posterior dictadura se'ls coneix amb el nom de generació sacrificada.

Poesia

Ja hem vist que, en el primer terç dels segle XX, les avantguardes van determinar la trajectòria d'una bona part dels poetes catalans. Però d'altres poetes van explorar camins diferents, seguint la tradició d'un important moviment poètic que va sorgir a França a mitjan segle XIX: el simbolisme (moviment poètic hereu del romanticisme i el parnassianisme). L'obra dels simbolistes i dels seus continuadors, que constitueixen el corrent postsimbolista, va exercir una decisiva influència en la poesia catalana del Noucentisme i dels anys trenta. Els poetes busquen elaborar una poesia pura, perfecta i deslligada de la vida real, en què la bellesa es manifeste en valor simbòlic i la musicalitat de les paraules. Es tracta d'una poesia hermètica, difícil i lliure en la forma. Els autors utilitzen els símbols i les metàfores per crear suggestions. El poema és intel·ligible a través de la intuïció.

El poeta més important d'aquest corrent és Carles Riba.

Narrativa

En el segle XX s'inicia amb una greu crisi del gènere novel·lístic a tot Europa. Aquesta crisi prové de diversos factors, el més important dels quals és, probablement, la difusió d'una premsa que permet conèixer l'actualitat de manera immediata. Això fa que el món de l'art vacil·le i haja de fer un considerable esforç per resituar-se: la literatura en general, i especialment la novel·la, no té ja la missió de retratar la realitat, sinó que ha de cercar un nou sentit.

D'ací sorgirà la novel·la psicològica, el gran repte de la qual era mostrar cada vegada millor l'interior dels personatges, el motiu ocult del seu comportament, els meus desitjos i les seves pors... en resum, tot allò que no pot recollir el periodisme.

Autors com André Gide, Marcel Proust, Franz Kafka, Virginia Woolf, James Joyce... han tengut una influència decisiva sobre la novel·lística no sols europea, sinó de tot el món occidental. Sobretot James Joyce que va introductor del monòleg interior com a innovació tècnica.

En el panorama literari català la novel·la havia estat rebutjada pels escriptors noucentistes que veien en aquest gènere un producte comercial d'entreteniment burgès que no s'adeia amb les seves aspiracions de perfecció literària. A partir de 1917, però, es fa palesa la necessitat de la novel·la en un cultura que pretén ser normal. Així doncs, s'inicia una polèmica que, a través de la premsa, aprofundeix en el paper que desenvolupa el gènere novel·lesc en la societat i la cultura. Josep M. de Sagarra publica, l'anys 1925, un article decisiu, com a rèplica a un altre de Carles Riba. La defensa de la novel·la per part de Sagarra obre un període de recuperació de la narrativa catalana.

Dels novel·listes de la generació dels anys 30, destaquen Joan Puig i Ferreter, Carles Soldevila, Miquel Llor, i Josep M. de Sagarra. Joan Puig i Ferreter (1882-1956), que va ser un autor dramàtic d'èxit durant el modernisme, va trobar en la narrativa la via per explorar la seva complexa personalitat. L'obra més important d'aquest autor és Camins de França (1934).

Teatre

A la dècada dels anys 30, el teatre que triomfava als escenaris catalans era la comèdia burgesa, representada sobretot per Carles Soldevila. També tenia molt d'èxit el teatre d'entreteniment que es feia al Paral·lel de Barcelona. Però, juntament amb aquest teatre comercial, se'n cultivà un altre de caràcter innovador, que criticava la moral burgesa o defensava ideals revolucionaris. El dramaturg més important és Josep Maria de Sagarra.