Es tracta, sens dubte, de dos textos incoherents.
Si bé el text 1 (els gossos) sí que té un tema, no poeseeix altres elements que generen coherència: no construeix una unitat de sentit (no comunica cap missatge), no s'hi endevina cap intencionalitat, no segueix cap estructura que organitze les idees, i també hi trobem problemes en l'adequació: no presenta unitat de registre ni d'estil perquè hi ha frases col·loquials al costat de frases cultes, extretes de documents diferents (una conversa, una informació científica, etc.)
Quant al text 2 la selecció i l'organització de la informació no és l'apropiada: hi sobren dades (són tan bonics... per Reis) i n'hi falten d'altres que s'anuncien (com el transport marítim o els mitjans terrestres "que van per carretera")
2.-
Al fragment de Laura a la ciutat dels sants es conta com Laura manté una correspondència amb Mossen Joan Serra.
Laura és una dona ingènua, delicada i maca. És un personatge insatisfet que no troba el seu lloc al poble del seu marit, tot i que intenta adaptar-s'hi. La impossibilitat d'adaptar-se a un ambient tan resclosit per raó del seu caràcter és el que li produeix angoixa i una insatisfacció tan gran. Al fragment ho deduïm de les paraules de Mossen Joan Serra "il·lusa incorregible" o "escriptura vacil·lant incerta com la mà que els ha traçats" A més el text anticipa la inadaptació de Laura al nou espai "darrera la finestra de Pedralbes, contempla, amb angoixa..."
L'espai de la novel·la és un espai tancat, envoltat per una boira simbòlica que s’entén com aïllament, soledat, bloqueig ideològic, hermetisme. Al fragment ho intuïm en el moment que s'hi descriu l'espai on està Mossen Joan "I la boira, densa, cau i abriga..." També hi veiem aquesta imatge de reclusió, opressió i asfíxia quan descriu a Laura tancada a la seua habitació.
Aquest fragment pertany a la novel·la psicològica que va sorgir a principis del segle XX amb figures com Marcel Proust (A la recerca del temps perdut) o James Joyce(Ulisses) ja que intenta reflectir el món interior (pensaments, sentiments, visió del món...) dels personatges com podem comprobar en el tracatament que es fa del personatge al fragment. En aquest tipus de novel·la la narració dels fets exteriors queda en un segon pla, davant l'anàlisi dels personatges. Per a fer-ho el narrador es val de diversos recursos com la narració en primera persona i el monòleg interior.
3.-
La tècnica narrativa utilitzada al text de J. Sales és el monòleg interior que consisteix a exposar d'una forma directa allò que s'agita en el subconscient d'un personatge, o allò que sorgeix de la seua consciència. Al fragment trobem l'ús de la primera persona "Aquesta història em preocupa" , està narrat en un to subjectiu: "la guerra té coses desagradables" "algú a qui tingués tírria" i el narrador no expressa d'una forma ordenada els seus pensaments.
