LA
LITERATURA DELS ANYS 30
1.-
Context històric i social
Malgrat
la neutralitat que va mantenir Espanya a la Primera Guerra Mundial,
fou una època de gran agitació social i d'inestabilitat política.
L'any 1923, el cop d'Estat de Primo de Rivera instaurà una dictadura
que va finalitzar el 1930, amb la proclamació de la Segona República
(1931-1936). Durant el període republicà, a Catalunya s'instituí
la Generalitat i un Estatut d'Autonomia que va permetre recuperar el
projecte polític i cultural iniciat pel Noucentisme.
El
1936 té lloc el cop d'estat franquista i la Guerra Civil que
finalitzarà el 1939 amb la victòria de les tropes feixistes i
l'inici de la dictadura que durarà fins el 1975
En
l'àmbit cultural cal destacar que durant el Govern d'Autonomia de
Catalunya el català esdevé la llengua oficial
de l'Adimistració i dels mitjans de comunicació; l'ensenyament
primari esdevé obligatori, gratuït i en català, i la formació de
mestres segueix els nous corrents de renovació pedagògica; la
indústria editorial s'estabilitza i apareixen nous diaris i
revistes.
La
normativització de la llengua ja és un fet amb l'obra de Pompeu
Fabra, i l'Institut d'Estudis Catalans promou la recerca científica
i la normalització lingüística.
2.-
LITERATURA
Després
del Noucentisme apareixen nous corrents: l'Avantguardisme, el
postsimbolisme i la novel·la psicològica. Els autors representatius
d'aquests corrents són nascuts a finals del s. XIX i que comencen a
escriure entre els anys 20 i els 30.
A
aquests autors que veuran truncada la seua carrera a causa de la
Guerra Civil i la posterior dictadura se'ls coneix amb el nom de
generació sacrificada.
Poesia
Ja
hem vist que, en el primer terç dels segle XX, les
avantguardes van determinar la trajectòria d'una bona part dels
poetes catalans. Però d'altres poetes van explorar camins diferents,
seguint la tradició d'un important moviment poètic que va sorgir a
França a mitjan segle XIX: el simbolisme (moviment
poètic hereu del romanticisme i el parnassianisme).
L'obra dels simbolistes i dels seus continuadors, que constitueixen
el corrent postsimbolista, va exercir una decisiva influència en la
poesia catalana del Noucentisme i dels anys trenta. Els poetes
busquen elaborar una poesia pura, perfecta i deslligada de la vida
real, en què la bellesa es manifeste en valor simbòlic i la
musicalitat de les paraules. Es tracta d'una poesia hermètica,
difícil i lliure en la forma. Els autors utilitzen els símbols i
les metàfores per crear suggestions. El poema és intel·ligible a
través de la intuïció.
El
poeta més important d'aquest corrent és Carles Riba.
Narrativa
En
el segle XX s'inicia amb una greu crisi del gènere novel·lístic
a tot Europa. Aquesta crisi prové de diversos factors, el més
important dels quals és, probablement, la difusió d'una premsa que
permet conèixer l'actualitat de manera immediata. Això fa que el
món de l'art vacil·le
i haja
de fer un considerable esforç per resituar-se: la literatura en
general, i especialment la novel·la, no té ja la missió de
retratar la realitat, sinó que ha de cercar un nou sentit.
D'ací
sorgirà la novel·la
psicològica,
el gran repte de la qual era mostrar cada vegada millor l'interior
dels personatges, el motiu ocult del seu comportament, els meus
desitjos i les seves pors... en resum, tot allò que no pot recollir
el periodisme.
Autors
com André Gide, Marcel Proust,
Franz Kafka, Virginia Woolf, James Joyce... han tengut una influència
decisiva sobre la novel·lística no sols europea, sinó de tot el
món occidental. Sobretot James Joyce
que va introductor del monòleg interior com a innovació tècnica.
En
el panorama literari català la
novel·la havia estat rebutjada
pels escriptors noucentistes que veien en aquest gènere un producte
comercial d'entreteniment burgès que no s'adeia amb les seves
aspiracions de perfecció literària. A partir de 1917, però, es fa
palesa la necessitat de la novel·la en un cultura que pretén ser
normal. Així doncs, s'inicia una polèmica que, a través de la
premsa, aprofundeix en el paper que desenvolupa el gènere novel·lesc
en la societat i la cultura. Josep M. de Sagarra publica, l'anys
1925, un article decisiu, com a rèplica a un altre de Carles Riba.
La defensa de la novel·la per part de Sagarra obre un període de
recuperació de la narrativa catalana.
Dels
novel·listes de la generació dels
anys 30,
destaquen Joan Puig i Ferreter, Carles Soldevila, Miquel Llor, i
Josep M. de Sagarra. Joan Puig i Ferreter (1882-1956), que va ser un
autor dramàtic d'èxit durant el modernisme, va trobar en la
narrativa la via per explorar la seva complexa personalitat. L'obra
més important d'aquest autor és Camins
de França
(1934).
Teatre
A
la dècada dels anys 30, el
teatre que triomfava als escenaris catalans era la comèdia
burgesa,
representada sobretot per Carles Soldevila. També tenia molt d'èxit
el teatre d'entreteniment que es feia al Paral·lel de Barcelona.
Però, juntament amb aquest teatre comercial, se'n cultivà un altre
de caràcter innovador, que criticava la moral burgesa o defensava
ideals revolucionaris. El dramaturg més important és Josep Maria de
Sagarra.
