ORACIONS COORDINADES I SUBORDINADES

ORACIONS COORDINADES, JUXTAPOSADES I SUBORDINADES

ORACIONS COORDINADES

Les proposicions que integren una oració composta estan en un mateix nivell; és a dir, tenen la mateixa jerarquia i podrien aparèixer independents les unes de les altres, sense alterar el significat global de l'oració. Poden ser:

• Copulatives: i, ni

• Disjuntives: o, o bé

• Distributives: o...o, ara...ara, adés...adés, l'un...l'altre, no sols...sinó, ja...ja, ni...ni

• Continuatives: encara, a més, d'altra banda, fins i tot, de més a més, endemés, així mateix

• Explicatives: això és, és a dir, o siga

• Adversatives: però, altrament, sinó, sinó que, tanmateix, no obstant això, amb tot, així i tot, per contra, en canvi, etc.

Recorda: I no canvia per e davant de mots començats per i o hi com en castellà O tampoc no canvia per u davant de mots començats per o o ho No confongues sinó i si no. En el primer cas és una conjunció adversativa, en el segon una conjunció condicional (o concessiva) més l'adverbi negatiu no Encara que equival a però. No confongues aquesta adversativa amb la subordinada concessiva Doncs no pot indicar mai causa o motiu, sinó la conseqüència o conclusió; en aquests casos cal utilitzar ja que, perquè, com que...

ORACIONS SUBORDINADES

En les oracions subordinades hi ha dependència d'una proposició respecte de l'altra, de manera que la proposició subordinada sempre tindrà un funció en el si de la principal. El nexe serveix per encapçalar l'oració subordinada.

• Subordinades substantives: són aquelles que realitzen en l'estructura de l'oració principal la mateixa funció que pot realitzar un substantiu o SN

• Subjecte: Em preocupa molt que no haja arribat
• CD: Va prometre que m'ho diria
• Atribut: El problema és que no sap anar-hi
• CN: La proposta d'alterar l'ordre del dia va sorgir de l'assemblea
• C.Adj:En general era incapaç de veure el problema
• CRV: Es van acostumar a sopar d'hora

Recorda: La conjunció que no pot anar precedida de l'article el: Que li ho digues tu em sembla bé no podem elidir-la quan introduïm una proposició que fa la funció de CD Us agrairia que ens diguéreu la veritat No pot anar mai precedida de cap preposició Recordeu-vos que heu de demanar les fotocòpies al conserge

• Subordinades substantives amb infinitiu: alguns verbs com dir, prometre, decidir, aconsellar, permetre, prohibir... admeten una oració amb el verb en infinitiu. En altres casos quan coincideix el subjecte de l'oració principal i el de la subordinada és obligatori: encantar, agradar, voler; abstenir-se, avergonyir-se, penedir-se, acusar, invitar... Els verbs de comunicació com afirmar, telefonar, comunicar, etc. no admeten en cap cas una subordinada d'infinitiu.
  
  

Recorda: Davant d'infinitiu que introdueix una oració subordinada que fa de CRV, canviem les preposicions amb i en per a o de Tots estàvem d'acord a marxar en dissabte El secret consisteix a fer una bona salsa

• Subordinades substantives interrogatives
  • Totals: la interrrogació recau sobre tota l'oració. Van introduïdes per la conjunció si
    No sabien si arribarien a temps
  • Parcials: la interrogació recau sobre un dels constituents. Van introduïdes per un pronom interrogatiu (qui, què...) o un especificador interrogatiu (com)
    No ens va voler dir com li va eixir l'examen

Recorda: En el cas de les oracions interrogatives indirectes, cal escriure per què com en les directes Volien conèixer per què hi anàvem junts

• Subordinades adjectives de relatiu: són aquelles que realitzen en l'estructura de l'oració principal la mateixa funció que pot realitzar un adjectiu o un S. Adj. Van introduïdes per un pronom relatiu. Els pronoms relatius representen en la subordinada un SN aparegut anteriorment (antecedent) respecte del qual tota l'oració subordinada actua com a CN especificatiu o explicatiu.
  - Oració subordinada adjectiva especificativa
  - Oració subordinada adjectiva explicativa

NEXES RELATIUS

Que (àton) Què (tònic) - La xica que explique més acudits rebrà un premi - El decorat en què havíem pensat surt massa car. Què i qui van sempre precedits de preposició àtona (a, en, de, per, amb, de) Que no va mai precedit de preposició. Pot anar precedit de l'article si se sobreentén el nom antecedent: - Pensava en l'estudianta que fa la carrera de robòtica i en la que estudia cibernètica.

Qui - La dona en qui més confia es diu Lucrècia

On - Aquesta cova és on s'amagaven els malfactors

El qual, la qual, els quals, les quals - El decorat en el qual havíem pensat surt massa car - Aquesta és la cova en la qual s'amagaven els malfactors el relatiu culte el qual pot reemplaçar totes les altres partícules relatives (però només es pot intercanviar amb el pronom que d'una relativa explicativa: la cantant, la qual desafinava... i no *la cantant la qual desafinava tampoc és correcte usar el que o el qui com a sinònims de el qual: *el decorat en el que havíem pensat..., *la xica en la que més confia... És l'únic que pot ser determinant: Van demanar vint milions d'euros, la qual suma fou ingressada en un compte corrent suís.

Relatiu possessiu: no hi ha un relatiu simple com el “cuyo” castellà que faça la funció de CN, per això cal fer un gir sintàctic com: La casa pertany a la gerent de l'empresa. La façana de la casa és groga: - La casa la façana de la qual és groga pertany a la gerent de l'empresa - La casa, de la qual la façana és groga pertany a la gerent de l'empresa

• Subordinades adverbials circumstancials: equivalen a un Sadv o a un Sprep. Indiquen:
  • Temps:
    • Simultaneïtat: quan, mentre, ara que, sempre que, cada vegada que, al + infinitiu
      Mentre tu regues les plantes, jo empeltaré el taronger
    • Posterioritat: després que/de, quan, així que, tan bon punt, tan prompte, de seguida que, en + infinitiu
      D'ençà que és pare s'ha tornat assenyat
    • Anterioritat: abans que/de, fins que
      Signarem el contracte abans que (no) es repensi
    • Lloc: on (pot anar precedit de preposició)
      Van anar on tu els vas recomanar

• Manera: com, sense (que), segons (que)
  Camina com si estiguera borratxa
  
  

• Subordinades adverbials no circumstancials o interordinades

- Causals: indiquen la causa que origina els fets indicats en l'oració principal. Nexes: perquè, per tal com, puix que, car, per + infinitiu introdueixen la subordinada en segon lloc. Atés que, vist que, com que, ja que introdueixen la subordinada en primer lloc, abans de la principal.

Han suspés l'excursió perquè plou

- Consecutives: indiquen l'efecte del que es diu en la oració principal. Nexes: així que, de manera que, de forma que/ Tan o tal que

Plovia tan intensament que van suspendre l'excursió

- Concessives: expressen una causa que no produíx l'efecte que se n'espera. Nexes: encara que, malgrat que, per bé que, si bé, per + adjectiu/adverbi que.

Eixirem d'excursió encara que ploga

- Condicionals: indiquen una causa hipotètica d'un efecte que també és hipotètic. Nexes: si, amb que, sols que, només que, en cas que, posat que.
• Reals: verbs present-futur

Si no plou, eixirem d'excursió

• Irreals de present: imperfet de subjuntiu-condicional simple

Si no ploguera, eixiríem d'excursió

• Irreals de passat: plusquamperfet de subjuntiu- condicional compost

Si no haguera plogut, haguérem eixit d'excursió

- Finals: inidiquen la finalitat de la principal. Nexes: perquè+vb subjuntiu, per + infinitiu, per tal que/de, a fi que/de (quan el subjecte actua de manera voluntària). Per a + infinitiu (quan el subjecte no actua de manera voluntària)

Han posat un ciri a Santa Rita per a què no ploga 


• - Comparatives: estableixen una relació quantitativa entre dos elements que es comparen

• De superioritat
  Va ballar més hores que ningú
• D'igualtat
  Balla tan malament com canta
• D'inferioritat
  Darrerament canta menys que balla
• De proporcionalitat
  Com més fuma, més ganes en té

  Isabel Folgado