MODERNISME:

• Definició: ampli moviment cultural que es produí a Catalunya en el tombant dels s. XIX i XX i que coincidí i es relacionà amb altres “modernismes sorgits a Europa en el mateix període”
• Sorgís com a reacció als darrers romàntics i naturalistes.
• Moviment que pretén transformar la societat a través de la cultura. El canvi es concreta en una ruptura amb el passat i en la voluntat de crear una cultura nacional- com diu Joan Lluís Marfany- autosuficient i moderna, europea.
• No constituïa una doctrina unitària de pensament, sinó que englobava propostes força diferents, però tenien en comú una sèrie de característiques:
  • Tradició i influències: només interessà de la tradició allò que era essencial a Catalunya per tal de modernitzar-la. Introduïren la majoria dels clàssics universals , sobretot els autors europeus més innovadors.
  • Recerca de l’Art-síntesi. Concepte quasi religiós de l’art. Art amb majúscula sinònim de vida superior, més plena. Art-total que trenca el límit entre les arts i els gèneres (creació de la prosa poètica). També es conrearen les art de síntesi, és a dir aquelles que engloben d’altres com el teatre, música, òpera, i les arts noves com el cinema, la fotografia… L’artista és un ésser superior, capaç de sentir la Bellesa d’una manera més intensa que la resta de la gent. És un incomprés, un inadaptat
  • Creació d’una literatura “nacional”: :es proposaren de descobrir les arrels de la identitat catalana. Interés pel folklore, la cançó popular i el llegendari.
  • Llengua i estil: Aconseguiren la reforma del català I introduïren els mètodes lingüístics més avançats. (“L’Avenç”). En la literatura això es reflectís en un llenguatge culte i sintètic, llenguatge suggerent i simbòlic.
• Autors: Joan Maragall, Victor Català, Santiago Rusiñol
  
  
  Santiago Rusiñol
  
  
  http://www.escriptors.cat/autors/rusinols
  
  
  http://www.tv3.cat/elmeuavi/2003/
  
  
  
  
  Joan Maragall
  
  
  http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/
  
  
  Victor Català
  
  
  http://www.escriptors.cat/autors/albertc

RELATIUS

Prep +QUÈ: coses
(Prep+)ON: lloc = el qual, la qual, els quals, les quals
Prep +QUI: persona


QUE :
 relatiu àton.
El més usat
En l'oració pot fer de:
Subjecte
CD
CCT


El que, la que, els que, les que = allò que, aquell que...

Del qual, de la qual, dels quals, de les quals = relatiu possessiu


La qual cosa
Cosa que =lo cual, lo que del castellà

MÉS ACTIVITATS ORACIONS SUBORDINADES

1.- Identifica el tipus d'oració subordinada substantiva:

• Qui menja sopes se les pensa totes
• Has de dir la veritat a qui te la demani
• Els qui vulguen anar d'excursió han d'entregar l'autorització
• Em va explicar que no volia estudiar
• Li vaig preguntar si havia trobat la clau
• Demaneu-li com ha pujat
• El que diu és molt agosarat
• A la fira regalen obsequis a qui en demanen
• Un cotxe és el que desitge comprar-me
• Li van suggerir passejar per la vora de l'estany
• Heu contribuït que hi haguera pau
• No m'agrada que prohibisquen el nudisme
• Tenia la sensació que es compraria un cotxe nou
• No és qui et penses

2.- Digues si les oracions següents són substantives, adjectives o adverbials.

• Ens vam aturar a la sala en què exposaven els quadres de Miró
• Tots els qui vulguen repassar la lliçó han d'anar al departament
• La causa de l'accident va ser la velocitat a què anava
• Encara que agranes no et quedarà net
• Mai no podem anar on volem
• M'agradaria saber on s'ha ficat aquell xiquet
• Ha pintat la casa de color blanc perquè faça la sensació de més espai
• No conduïsques si parles per telèfon
• Li agradava beure una infusió després de dinar
• Com que és hora de dinar, toca parar la taula
• En arribar a l'institut vaig trobar la porta tancada
• Va acabar la sopa mirant la televisió

Activitats d'oracions subordinades

Activitats oració coordinada i subordinada

1.- Completa amb sinó o si no, segons calga:

a) No ho havia de dir el president ..................... el moderador

b) .....................us interessava, feu-nos-ho saber de seguida

c) Us trametrem el nou programa ..................... rebem instruccions contràries.

d) Tothom hi va estar d'acord .....................el director, que va impedir-ne el consens

e) Hi haurà no solament els pares i mares ..................... els professors

f) Llegeix la seua carta ..................... t'ho creus

g) No hi havia quatre ..................... arreplegats que feien molt de soroll

h) L'alemany ..................... no el parla l'entén

i) No necessitem pilotes ..................... porteries

2.- En quins casos el doncs és causal i per tant cal corregir-lo?

a) El conseller no podrà assistir l'acte doncs es troba indisposat

b) Amb aquest salvapantalles, doncs, estalviem molèsties als ulls

c) Baixà la persiana, doncs la llum del dia li feia mal a la vista

d) Encara no han començat les obres doncs esperen les vostres instruccions

e) Es van veure obligats, doncs, a confiar l'afer al seu advocat.

f) Doncs, no sé què busquem per ací

g) Doncs bé. El nombre d'accidents ha agumentat encara més

h) No parlaven de la seua germana doncs no volien ferir-lo.

i) Cal prendre mesures urgents doncs l'estat de l'edifici és ruïnós

3.- Uneix les oracions amb una conjunció o locució conjuntiva:

a) Hi ha hagut un augment molt important del preu del paper. S'hauran d'apujar els preus

b) Han tingut més beneficis que l'any anterior. No han anunciat cap dividend

c) L'entitat encara no havia cobrat la subvenció. Continuava organitzant activitats

d) Els seus informes bancaris eren molt desfavorables. No li van concedir el crèdit

e) No us ho hem enviat abans. No sabíem la vostra nova adreça.

f) Feu servir l'imprés oficial. No us admetran la sol·licitud

g) Els han posat un notable. No s'ho mereixien

h) Tenia mal de cap. Se n'ha anat a dormir

4.- Completa les oracions següents amb perquè, per què o per a què:

a) Ha anat a la llibreria ..................... vol comprar un llibre

b) No sé ..................... has vingut a veure'm

c) Encara no m'has dit ..................... has anat a casa l'Enric

d) Vull saber ..................... no has estudiat

e) Ha anat a casa el seu avi .....................li done diners

f) ..................... vols anar al cinema?

5.- Digues quina funció fan les oracions subordinades següents:

a) Que tu vages més ràpid que jo no vol dir que pesses menys

b) El fet de fumar perjudica els del voltant

c) A l'Anna li va semblar bé que li ho portares tu

d) Fer badalls és senyal de son o de gana

e) Us heu adonat que ja no hi és?

f) Dubtaven si hi havien d'anar o no

g) Em pregunte si tu mateix t'ho creus

h) Demaneu-los com han vingut i quan pensen anar-se'n

i) Els van invitar a anar-hi l'endemà

A vore que us pareix la nova "literatura popular"...


http://arrap.bandcamp.com/track/el-cor-al-vent-prod-loren-d

ORACIONS COORDINADES I SUBORDINADES

ORACIONS COORDINADES, JUXTAPOSADES I SUBORDINADES

ORACIONS COORDINADES

Les proposicions que integren una oració composta estan en un mateix nivell; és a dir, tenen la mateixa jerarquia i podrien aparèixer independents les unes de les altres, sense alterar el significat global de l'oració. Poden ser:

• Copulatives: i, ni

• Disjuntives: o, o bé

• Distributives: o...o, ara...ara, adés...adés, l'un...l'altre, no sols...sinó, ja...ja, ni...ni

• Continuatives: encara, a més, d'altra banda, fins i tot, de més a més, endemés, així mateix

• Explicatives: això és, és a dir, o siga

• Adversatives: però, altrament, sinó, sinó que, tanmateix, no obstant això, amb tot, així i tot, per contra, en canvi, etc.

Recorda: I no canvia per e davant de mots començats per i o hi com en castellà O tampoc no canvia per u davant de mots començats per o o ho No confongues sinó i si no. En el primer cas és una conjunció adversativa, en el segon una conjunció condicional (o concessiva) més l'adverbi negatiu no Encara que equival a però. No confongues aquesta adversativa amb la subordinada concessiva Doncs no pot indicar mai causa o motiu, sinó la conseqüència o conclusió; en aquests casos cal utilitzar ja que, perquè, com que...

ORACIONS SUBORDINADES

En les oracions subordinades hi ha dependència d'una proposició respecte de l'altra, de manera que la proposició subordinada sempre tindrà un funció en el si de la principal. El nexe serveix per encapçalar l'oració subordinada.

• Subordinades substantives: són aquelles que realitzen en l'estructura de l'oració principal la mateixa funció que pot realitzar un substantiu o SN

• Subjecte: Em preocupa molt que no haja arribat
• CD: Va prometre que m'ho diria
• Atribut: El problema és que no sap anar-hi
• CN: La proposta d'alterar l'ordre del dia va sorgir de l'assemblea
• C.Adj:En general era incapaç de veure el problema
• CRV: Es van acostumar a sopar d'hora

Recorda: La conjunció que no pot anar precedida de l'article el: Que li ho digues tu em sembla bé no podem elidir-la quan introduïm una proposició que fa la funció de CD Us agrairia que ens diguéreu la veritat No pot anar mai precedida de cap preposició Recordeu-vos que heu de demanar les fotocòpies al conserge

• Subordinades substantives amb infinitiu: alguns verbs com dir, prometre, decidir, aconsellar, permetre, prohibir... admeten una oració amb el verb en infinitiu. En altres casos quan coincideix el subjecte de l'oració principal i el de la subordinada és obligatori: encantar, agradar, voler; abstenir-se, avergonyir-se, penedir-se, acusar, invitar... Els verbs de comunicació com afirmar, telefonar, comunicar, etc. no admeten en cap cas una subordinada d'infinitiu.
  
  

Recorda: Davant d'infinitiu que introdueix una oració subordinada que fa de CRV, canviem les preposicions amb i en per a o de Tots estàvem d'acord a marxar en dissabte El secret consisteix a fer una bona salsa

• Subordinades substantives interrogatives
  • Totals: la interrrogació recau sobre tota l'oració. Van introduïdes per la conjunció si
    No sabien si arribarien a temps
  • Parcials: la interrogació recau sobre un dels constituents. Van introduïdes per un pronom interrogatiu (qui, què...) o un especificador interrogatiu (com)
    No ens va voler dir com li va eixir l'examen

Recorda: En el cas de les oracions interrogatives indirectes, cal escriure per què com en les directes Volien conèixer per què hi anàvem junts

• Subordinades adjectives de relatiu: són aquelles que realitzen en l'estructura de l'oració principal la mateixa funció que pot realitzar un adjectiu o un S. Adj. Van introduïdes per un pronom relatiu. Els pronoms relatius representen en la subordinada un SN aparegut anteriorment (antecedent) respecte del qual tota l'oració subordinada actua com a CN especificatiu o explicatiu.
  - Oració subordinada adjectiva especificativa
  - Oració subordinada adjectiva explicativa

NEXES RELATIUS

Que (àton) Què (tònic) - La xica que explique més acudits rebrà un premi - El decorat en què havíem pensat surt massa car. Què i qui van sempre precedits de preposició àtona (a, en, de, per, amb, de) Que no va mai precedit de preposició. Pot anar precedit de l'article si se sobreentén el nom antecedent: - Pensava en l'estudianta que fa la carrera de robòtica i en la que estudia cibernètica.

Qui - La dona en qui més confia es diu Lucrècia

On - Aquesta cova és on s'amagaven els malfactors

El qual, la qual, els quals, les quals - El decorat en el qual havíem pensat surt massa car - Aquesta és la cova en la qual s'amagaven els malfactors el relatiu culte el qual pot reemplaçar totes les altres partícules relatives (però només es pot intercanviar amb el pronom que d'una relativa explicativa: la cantant, la qual desafinava... i no *la cantant la qual desafinava tampoc és correcte usar el que o el qui com a sinònims de el qual: *el decorat en el que havíem pensat..., *la xica en la que més confia... És l'únic que pot ser determinant: Van demanar vint milions d'euros, la qual suma fou ingressada en un compte corrent suís.

Relatiu possessiu: no hi ha un relatiu simple com el “cuyo” castellà que faça la funció de CN, per això cal fer un gir sintàctic com: La casa pertany a la gerent de l'empresa. La façana de la casa és groga: - La casa la façana de la qual és groga pertany a la gerent de l'empresa - La casa, de la qual la façana és groga pertany a la gerent de l'empresa

• Subordinades adverbials circumstancials: equivalen a un Sadv o a un Sprep. Indiquen:
  • Temps:
    • Simultaneïtat: quan, mentre, ara que, sempre que, cada vegada que, al + infinitiu
      Mentre tu regues les plantes, jo empeltaré el taronger
    • Posterioritat: després que/de, quan, així que, tan bon punt, tan prompte, de seguida que, en + infinitiu
      D'ençà que és pare s'ha tornat assenyat
    • Anterioritat: abans que/de, fins que
      Signarem el contracte abans que (no) es repensi
    • Lloc: on (pot anar precedit de preposició)
      Van anar on tu els vas recomanar

• Manera: com, sense (que), segons (que)
  Camina com si estiguera borratxa
  
  

• Subordinades adverbials no circumstancials o interordinades

- Causals: indiquen la causa que origina els fets indicats en l'oració principal. Nexes: perquè, per tal com, puix que, car, per + infinitiu introdueixen la subordinada en segon lloc. Atés que, vist que, com que, ja que introdueixen la subordinada en primer lloc, abans de la principal.

Han suspés l'excursió perquè plou

- Consecutives: indiquen l'efecte del que es diu en la oració principal. Nexes: així que, de manera que, de forma que/ Tan o tal que

Plovia tan intensament que van suspendre l'excursió

- Concessives: expressen una causa que no produíx l'efecte que se n'espera. Nexes: encara que, malgrat que, per bé que, si bé, per + adjectiu/adverbi que.

Eixirem d'excursió encara que ploga

- Condicionals: indiquen una causa hipotètica d'un efecte que també és hipotètic. Nexes: si, amb que, sols que, només que, en cas que, posat que.
• Reals: verbs present-futur

Si no plou, eixirem d'excursió

• Irreals de present: imperfet de subjuntiu-condicional simple

Si no ploguera, eixiríem d'excursió

• Irreals de passat: plusquamperfet de subjuntiu- condicional compost

Si no haguera plogut, haguérem eixit d'excursió

- Finals: inidiquen la finalitat de la principal. Nexes: perquè+vb subjuntiu, per + infinitiu, per tal que/de, a fi que/de (quan el subjecte actua de manera voluntària). Per a + infinitiu (quan el subjecte no actua de manera voluntària)

Han posat un ciri a Santa Rita per a què no ploga 


• - Comparatives: estableixen una relació quantitativa entre dos elements que es comparen

• De superioritat
  Va ballar més hores que ningú
• D'igualtat
  Balla tan malament com canta
• D'inferioritat
  Darrerament canta menys que balla
• De proporcionalitat
  Com més fuma, més ganes en té

  Isabel Folgado