El futbol, és a dir tot

Us deixe la correcció del text que havíem de treballar hui. Si algú vol redactar el comentari que me l'envie al correu i li'l tornaré corregit demà.

El text “El futbol, és a dir, tot” està escrit per Agustí Alcoberro. Agustí Alcoberro (Pals, Baix Empordà, 1958) és professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona i compagina la creació literària i la recerca i la divulgació històriques. No ens diu on ha estat publicat però podem deduir que es tracta d'un article d'opinió.

Tipus de text: argumentatiu. Tot i que l'autor s'oculta en l'ús de la tercera persona trobem expressions valoratives (el pitjor de tot, aquells senyors que tot ho saben), ironia (l. 9, l.18, l. 19, l.42, etc.), preguntes retòriques (l. 26 i l. 34) i hipèrbole a la l.9

Àmbit d'ús: mitjans de comunicació

Registre: estàndard amb expressions col·loquials “ves per on” i cultismes formats amb algun element d'origen grec habituals en el llenguatge científic i tècnic com climatologia, antropologia, tecnocràcia...

Tema: el futbol impregna totes les facetes de la nostra societat

Tesi: de manera irònica l'autor afirma al segon paràgraf “ el futbol és la vida” quan en realitat vol dir el contrari, que la vida és molt més que un simple esport.

Estructura:

primer paràgraf: introducció. Orígens de l'esport

segon paràgraf: tesi i justificació. El futbol apareix comentat des de tots els punts de vista possibles per els professionals com si fos una ciència. Altra ironia “ l'espectador descobreix... pous de saviesa en estat pur”

tercer paràgraf: parla de les referències a la medicina i l'anatomia que fan els comentaristes i es refereix també irònicament a ells com a “senyors que tot ho saben”

quart: es refereix als usos lingüístics i les creacions lingüístiques dels comentaristes com a, irònicament, “literatura”

cinquè: parla d'altres disciplines utilitzades a l'hora de comentar un partit com ara la botànica, economia, dret, art o climatologia.

Sisè: conclusió o resum. Els comentaristes han de saber molts idiomes i tindre diverses carreres universitàries mentre que al franquisme hi havia prou de relacionar el futbol amb la sociologia i l'antropologia. Però en realitat el futbol continua sent un joc d'onze contra onze.

* El resum el teniu a la fotocòpia

Cohesió lèxica:

Repeticions: la paraula futbol es repeteix al llarg del text en cada paràgraf

sinonímia: pilota, bola, esfèrica...; futbol i pràctica

camps associatius referents a les diferents disciplines de què parla: medicina, lingüística, botànica, dret.

Cohesió gramatical: utilitza sobretot connectors temporals (temps era temps, després, avui, mentrestant) i ús de la puntuació

CORRANDES D'EXILI

Ací us deixe una versió deliciosa del poema de Pere Quart "Corrandes d'exili"musicat per Lluís Llach.  Fixeu-vos amb quin sentiment la cantant mostra el dolor i l'enyorança expressada per la veu poètica en allunyar-se de la seua terra.

També us anime a escoltar la versió de Llach. A veure quina us agrada més...

http://youtu.be/nuO0Vxstnkk

COMENTARI DEL TEXT "DAVANT D'UN MAS"

Us publique un model del comentari del text que vam estar treballant a classe per a què us puga servir com a guia en altres ocasions...

Aquest text és un fragment de l'obra de Josep Pla El pagès i el seu món que trobem dins de Els pagesos originalment publicada a 1952 i a l' Obra Completa d'aquest autor. És un assaig ja publicat —de forma més reduïda— el 1949 en castellà sota el títol Viaje a pie on utilitza articles publicats recentment per narrar la vida a pagès.

Es tracta d'un text descriptiu tot i que presenta algunes característiques del text narratiu. El punt de vista és subjectiu i ve donat per l'ús de la primera persona utilitzada ja al començament del text “m'he assegut” i “ davant meu”; després utilitza la tercera persona per distanciar-se de la descripció. Tot i així continuem trobant la subjectivitat en l'ús de recursos com la comparació (l. 19) la metàfora (l. 26 ) i personificacions (l. 36); així com l'ús de molts adjectius valoratius que suggereixen el lector l'ambient descrit per l'escriptor. Per tot açò, doncs podem afirmar que es tracta d'un text literari.

El tema és la descripció que fa l'autor del paisatge observat mentre està assegut al marge d'un camí. El títol, “Davant d'un mas” aporta part de la informació ja que ens situa en un paisatge rural.

L'estructura del text ve donada per l'ordre marcat pels connectors espacials. L'autor comença descrivint allò que té més a prop “davant meu” i continua afegint elements a mesura que allunya la mirada “més enllà” , “al costat”, “sobre aquesta perspectiva” ... Podem afirmar doncs que la descripció es fa seguint l'ordre de prop-lluny.

Dins la cohesió lèxica trobem el camp semàntic referent al paisatge rural: masia, camp, camí, era, etc; el dels colors: malva, morada, etc. I el de les plantes: vinya, alfàs, flors, etc. Famílies lèxiques triangular- triangle, regular-irregularitat, palla-paller; substitució per sinònims com petit i minúscul i exemples d'hiperònims i hipònims paisatge i camp, vinya, etc.

*(Caldria comentar ara també els exemples de substitució pronominal, el·lipsis i repetició. També els connectors que no havia demanat en un principi a l'activitat)

En conclusió aquest és un text descriptiu, marcat per la subjectivitat, que utilitza un llenguatge literari propi del gènere al qual pertany; la coherència del qual ve donada per l'ordre de les idees que descriuen el paisatge d'allò més concret a més general i la cohesió aconseguida amb l'ús del lèxic referit al camp.

COM FER UN RESUM

COM FER UN RESUM

Es tracta de sintetitzar el text, reduint-lo a les idees més importants i a les relacions existents entre elles.

Característiques del resum:

- Ha de ser breu i clar.  

- No ha de presentar informacions que no s’incloguen al text. 

- Les frases emprades en el resum han d’estar cohesionades. No s’ha de fer mai una enumeració o llista de frases soltes. 

- S’ha de redactar en tercera persona i en to objectiu. 

- No s’han d’incloure cites textuals ni exemples. Ha d’estar redactat amb les teves pròpies paraules (hauràs de cercar sinònims per a les paraules del text). Només pots mantenir els tecnicismes.  

S'han d’evitar:

- La còpia literal de frases del text original. 

- Les opinions personals. 

- Les indicacions del tipus l’autor considera... el text tracta de...

TIPOLOGIA TEXTUAL

En aquesta adreça trobareu un pdf molt clar de les tipologies textuals:

http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2010/02/tipologia-textual.pdf

COM FER UN COMENTARI

COM FER UN COMENTARI DE TEXT

- Fes una primera lectura del text per tal d'entendre el contingut i buscar les paraules que no entengues

- Numera les línies de cinc en cinc

- Llegeix una segona vegada i subratlla les idees més importants

- Estableix quin tipus de text es tracta (descrptiu, narratiu, expositiu, argumentatiu,retòric, conversacional) i a quin gènere pertany (article periodístic, debat, conte...)

- Determina les dades generals del text (autor, obra, data i lloc de publicació) i si cal, busca informació sobre l'autor o l'obra que et puguen ajudar a fer el comentari

- Abans de començar a redactar planifica't:

- Quin és el tema del text

- Quina és l'estructura

- Quines característiques hi trobes d'adequació, coherència i cohesió

- Fes un esquema de redacció

- Per redactar el text hauràs de tindre en compte que serà un text expositiu i per tant haurà de tindre:

- Una introducció on donaràs les dades del text i situaràs el comentari (tipus de text, gènere, etc.)

- Un desenvolupament on aniràs tractant els aspectes rellevants per a la interpretació relacionant-los entre sí.

- Una conclusió on sintetitzaràs les idees més importants que has exposat.

* Recorda que hauràs de remetre constantment al text objecte d'anàlisi mitjançant citacions literals i referències a la línia o les parts on apareix el fenomen del qual parles.

* No oblides rellegir el teu comentari, corregir-lo i modificar allò que cregues necessari abans d'entregar la versió definitiva

Solucions a les activitats

1.- Quina propietat textual falla?

Es tracta, sens dubte, de dos textos incoherents. 

Si bé el text 1 (els gossos) sí que té un tema, no poeseeix altres elements que generen coherència: no construeix una unitat de sentit (no comunica cap missatge), no s'hi endevina cap intencionalitat, no segueix cap estructura que organitze les idees, i també hi trobem problemes en l'adequació: no presenta unitat de registre ni d'estil perquè hi ha frases col·loquials al costat de frases cultes, extretes de documents diferents (una conversa, una informació científica, etc.)

Quant al text 2 la selecció i l'organització de la informació no és l'apropiada: hi sobren dades (són tan bonics... per Reis) i n'hi falten d'altres que s'anuncien (com el transport marítim o els mitjans terrestres "que van per carretera")

2.- 

Al fragment de Laura a la ciutat dels sants es conta com Laura manté una correspondència amb Mossen Joan Serra. 

 Laura és una dona ingènua, delicada i maca. És un personatge insatisfet que no troba el seu lloc al poble del seu marit, tot i que intenta adaptar-s'hi. La impossibilitat d'adaptar-se a un ambient tan resclosit per raó del seu caràcter és el que li produeix angoixa i una insatisfacció tan gran. Al fragment ho deduïm de les paraules de Mossen Joan Serra "il·lusa incorregible" o "escriptura vacil·lant  incerta com la mà que els ha traçats" A més el text anticipa la inadaptació de Laura al nou espai "darrera la finestra de Pedralbes, contempla, amb angoixa..." 

L'espai de la novel·la és un espai tancat, envoltat per una boira simbòlica que s’entén com aïllament, soledat, bloqueig ideològic, hermetisme. Al fragment ho intuïm en el moment que s'hi descriu l'espai on està Mossen Joan "I la boira, densa, cau i abriga..." També hi veiem aquesta imatge de reclusió, opressió i asfíxia quan descriu a Laura tancada a la seua habitació.

Aquest fragment pertany a la novel·la psicològica que va sorgir a principis del segle XX amb figures com Marcel Proust (A la recerca del temps perdut) o James Joyce(Ulisses) ja que intenta reflectir el món interior (pensaments, sentiments, visió del món...) dels personatges com podem comprobar en el tracatament que es fa del personatge al fragment. En aquest tipus de novel·la la narració dels fets exteriors queda en un segon pla, davant l'anàlisi dels personatges. Per a fer-ho el narrador es val de diversos recursos com la narració en primera persona i el monòleg interior.

3.- 

La tècnica narrativa utilitzada al text de J. Sales és el monòleg interior que consisteix a exposar d'una forma directa allò que s'agita en el subconscient d'un personatge, o allò que sorgeix de la seua consciència. Al fragment trobem l'ús de la primera persona "Aquesta història em preocupa" , està narrat en un to subjectiu: "la guerra té coses desagradables" "algú a qui tingués tírria" i el narrador no expressa d'una forma ordenada els seus pensaments.